Artista contemporánea

Reflexions envers la meva obra

En el meu treball figuren una sèrie de constants; la presència d’una figura femenina envoltada de solitud, en un posat intimista, allunyada de la realitat i contemplant a la vegada la seva pròpia existència. Les imatges evoquen records, pensaments, simbolisme, melangia, són suggerents, oníriques amb cert lirisme poètic.
La recerca d’aquestes imatges personals no és casualitat, és una constant sempre mantinguda. En el transcurs del temps el resultat varia, es va transformant però l’essència és la mateixa, donat que estàn íntimament lligades a la meva persona. Són una expressió de la propia identitat a través de l’art.
Pinto poc a poc, combinant un seguit de tècniques al mateix temps, creant doncs estats, capes que es van succeïnt, que es transparenten, lligades a la pròpia metàfora del pensament. Les imatges, com espectres, apareixen volàtils, velades. Cerc sugerir, no evidenciar. L’art és un vel de la realitat, una il.lusió.
Busco sempre la bellesa, l’armonia cromàtica, la subtilesa en les formes, m’obsessiona l’expressió dels rostres, mil matisos en la mirada, l’humanitat reflectida en la captació del sentiment que vull evocar. Tan en l’obra gràfica com en la pintura expresso les formes amb taques superposades, mai contorns definits. L’ús de grans capes de barnís brillant afavoreix el gust per la contemplació de l’obra en el seu procés de creació, banyada per l’aigua, l’obra és el resultat d’una experiencia viscuda, el procés de creació és el que defineix el resultat final.
En ocasions l’obra pot desprendre certa evocació a temps passats, això no s’hauria d’interpretar com una manera d’entendre retrògrada, em considero plenament integrada en el marc de la post-modernitat, però sóc fidel a mi mateixa, el vehicle tan és que sigui a partir de les darreres tecnologies com amb el sistema més convencional. La sinceritat en el treball és l’únic camí vàlid per deixar un rastre autèntic.
La pintura no és morta, és i serà sempre viva, pintar és un acte d’amor, L’amor es desiderio di belleza (Marsilio Ficino), la pintura és un vehicle, com la música, la poesia … de sentir amb més intensitat la pròpia existència, de passar moments de reconciliació amb un mateix, amb el món, una revelació de l’ ànima.
 
Leda
Tècnica Mixta/taula 
130×97 cm
Any 2009
                                                                                                
                                                                                    
                                                         
 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *